Aposta per la formació contínua en la salut per millorar el benestar ciutadà
Text basat en la notícia d'Alberto González, El Periódico.
Institucions i organitzacions de l’àmbit sanitari i de l’ensenyament debaten sobre la necessitat d’un permanent reciclatge dels professionals del sector. Les noves eines tecnològiques i els canvis demogràfics i socials fan que el sistema hagi de ser més flexible i que es treballi més en xarxa.
Els reptes als quals s’enfronta la sanitat són ingents i venen marcats pels canvis socials, econòmics i culturals. Ens preocupa la longevitat activa i saludable, la influència del canvi climàtic en la salut, l’escassetat de recursos, com abordar la desigualtat i diversitat cultural, la IA i l’humanisme, l’escolta activa, la gestió intergeneracional, la salut emocional, l’ètica de les dades, el treball en xarxa i l’interdisciplinari, o l’enfocament One Health (que té en compte que la salut humana i l’animal estan interconnectades i vinculades als ecosistemes). I per tal d’adaptar-se als nous temps, tant des de les entitats de gestió en l’àmbit de la salut com des de les universitats, es dissenya ja un present i un futur on s’aposta per la formació contínua.
I precisament aquesta va ser la temàtica de la taula rodona Summit Helix 2025 que es va celebrar el 18 de febrer a l’Auditori d’EL PERIÓDICO. Sota el títol Innovació en l’educació contínua dels professionals de la salut, va aplegar representants de les institucions més implicades en aquesta àrea. Tots ells van arribar a la conclusió que cal una aposta transformadora per part de les universitats i els sistemes de salut per tal de garantir en un futur la qualitat en l’atenció i el benestar de la ciutadania.
Un congrés internacional per transformar la formació contínua en salut
La trobada va arrencar amb la presentació de la pròxima celebració de la Summit Helix 2025 a càrrec del doctor Valentí Martínez, exdirector general de UManresa – Fundació Universitària Bages i, en l’actualitat, director d’Estratègia Internacional i director acadèmic de la Càtedra de Lideratge en Valors, en representació de totes les institucions organitzadores. El congrés se celebrarà del 13 al 16 de maig a Barcelona i Manresa per debatre i abordar tendències d’aprenentatge i formació contínua en salut, posant el focus en la innovació, les tecnologies i les noves metodologies. Martínez, en representació de totes les institucions organitzadores, va posar èmfasi en la “vocació internacional” d’aquesta trobada, que està impulsada per l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB), el Campus Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Unió Consorci Formació (en nom de La Unió i del Consorci de Salut i Social de Catalunya), i l’Institut Català de la Salut.

Reptes urgents
Però per tal de concretar estratègies de futur en la formació contínua primer cal determinar quins són els principals reptes i transformacions que ha d’afrontar el sistema i les organitzacions socials i de salut a Catalunya. La diagnosi entre tots els participants en la taula rodona va ser compartida.
“Ens trobem en un moment de canvi important amb desafiaments enormes en el sector salut, en definitiva, parlem del benestar de les persones”, arrencava el debat la doctora Montserrat Figuerola, presidenta del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut. Insistia en el fet que es busca “el desenvolupament dels ciutadans amb el màxim d’autonomia”. I per aconseguir-ho “cal adaptar-se als canvis amb una mirada transformadora, també per part d’aquells que ja estan dins les institucions”. En aquest sentit, la Dra. Figuerola apuntava que “no només es tracta d’incorporar nous aparells sinó d’aplicar canvis sustentats en els mateixos professionals” a través de la formació contínua per millorar l’atenció ciutadana.
«Hi ha desafiaments enormes en el sector i els hem d’encarar adaptant-nos als canvis amb una mirada transformadora»
— Montserrat Figuerola, Presidenta Consell Adm. Institut Català de la Salut
Un dels principals reptes que aborda ara l’àmbit sanitari és la longevitat de la població. “L’envelliment de la societat requereix refer l’assistència sanitària”, expressava Figuerola i, per tal de garantir l’autonomia de les persones, apostava per un treball conjunt entre disciplines diverses, amb una visió més humanista i crítica, sobretot a l’hora d’anar incorporant eines com la intel·ligència artificial.
L’altre gran repte, segons va desgranar la representant de l’Institut Català de la Salut, és la sostenibilitat. “Tenim una sanitat pública molt desenvolupada, però des del punt de vista dels recursos en la protecció de l’àmbit social no és sostenible”, va lamentar.
La trobada es va celebrar a la seu d’EL PERIÓDICO dimarts passat, 18 de febrer
Per a Roser Fernández, directora general de La Unió (Associació d’entitats sanitàries i socials), no només hi ha “escassos recursos econòmics, sinó també de personal i mediambientals”. Respecte al repte que suposa el canvi sociodemogràfic amb una població més longeva, Fernández incidia en la necessitat “no només de curar una malaltia sinó d’acompanyar en totes les etapes de la vida, i això suposa un canvi en els models d’atenció i d’inversió”.
Per a Roser Fernández, que és també presidenta del Consell d’Administració d’UCF, els nous valors socials comporten també una transformació assistencial -cada vegada més preventiva i de proximitat-, i digital -que no veu com una amenaça ja que “l’humanisme no pot ser substituït”-. Fernández va aprofitar el debat per defensar un treball interdisciplinari amb una mirada 360 graus cap al pacient, tot reivindicant l’escolta activa i el concepte holístic de les organitzacions.
«No només hem de curar, hem de garantir l’autonomia en totes les etapes de la vida, i això requereix un canvi en els models d’atenció»
— Roser Fernández, Directora gral. de La Unió i presidenta del Consell d’Administració d’UCF

Per abordar la temàtica de la formació contínua en l’àmbit de la salut, ningú millor que els rectors d’algunes de les universitats referents en aquests estudis a Catalunya. Per al doctor Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, “la universitat del segle XXI i del futur haurà de dedicar una part fonamental a la formació dels ciutadans un cop deixin la facultat”, de manera que els plans d’estudis s’hauran d’adaptar tant als recent llicenciats com als professionals que exerceixen des de fa 30 anys. Guàrdia exposava que s’està avançant cap a un nou model: “estan passant moltes coses i totes alhora” i és per això que confessava que “l’eficàcia en la gestió és més dubtosa”.
El rector de la UB apuntava els trets essencials d’aquest nou disseny que s’està dibuixant, que passen per guanyar en flexibilitat, interdisciplinarietat i transversalitat, de manera que “l’oferta ha de ser dinàmica, ajustada, multidisciplinari, més complexa, amb més actors i en xarxa”, segons va concretar durant la seva intervenció.
«La formació permanent en salut és ineludible i el risc de fer-ho és deixar de ser un sanitari competent»
— Joan Guàrdia, Rector de la Universitat de Barcelona
Però aquests canvis de model no només es materialitzen als estudis universitaris. “Això requereix d’uns sistemes complexos de gestió, intervenció i de coneixement que són absolutament diferents de les polítiques sanitàries públiques a les quals estem acostumats”, va reblar el doctor Guàrdia”.
El rector de la UB va insistir en el fet que “fa anys que les universitats som agents actius en un escenari europeu de compatibilitat i de col·laboració entre agents formatius i intentem dibuixar aquest marc de treball tant complex”.
Per tot plegat, el rector de la Universitat de Barcelona va concloure que “el sistema català universitari és especialment robust i té una capacitat enorme de plantejar respostes als reptes sanitaris” tant a l’Estat com a l’àmbit europeu.
Des d’una altra institució de referència, el doctor Josep Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, va parafrasejar Torras i Bages en afirmar: “La Universitat serà un agent d’educació contínua o no serà”. Amb aquesta frase resumia l’aposta decidida per un model en continu procés de canvi que, a parer seu, ha de guanyar en flexibilitat, ja que els canvis tecnològics són vertiginosos. “El món universitari ha de saber adaptar-se a les necessitats creixents”, va confirmar, això sí, tot mantenint el màxim de qualitat”.
«Hi ha una idolatria envers la tecnologia. La convivència entre tecnologia i humanisme és fonamental»
— Josep Eladi Baños, Rector de la UVic-Universitat Central de Catalunya
Per al doctor Baños la davallada demogràfica prevista per als pròxims cursos universitaris és “una tempesta” que s’haurà d’abordar, ara bé, es va mostrar convençut que el fet que “els professionals de la salut s’hagin de reciclar contínuament” farà que aquest flux d’alumnat quedi compensat.
IA i humanisme
Seguint amb els reptes que es dibuixen a curt termini en l’àmbit sanitari, per al rector de la UVic-UCC, la convivència entre tecnologia i humanisme és una de les més rellevants. “Les proves diagnòstiques seran millors gràcies a la IA, però quan el pacient que pateix càncer entra per la porta vol que l’agafis de la mà, pateix molt i necessita humanitat”, va afirmar després de criticar la “tecnolatria”, nom que ha encunyat per definir “la idolatria a la tecnologia” que, segons el seu parer, campa actualment en tots els àmbits. En el context actual, ple de canvis estructurals tant en l’assistència als pacients com en els estudis sanitaris, Baños es va mostrar partidari del treball conjunt entre professionals de diferents àrees.
La innovació i l’aplicació de les tecnologies centren els canvis per als professionals del sector
En aquest sentit, Montserrat Figuerola apuntava a “la necessitat d’una visió multidisciplinària, d’un treball en equip en relació amb els pacients i al seu entorn social”. Per a la representant de l’Institut Català de la Salut, “cal un lideratge compartit”, que permeti treballar per propòsits i generar aliances, sempre amb “una visió col·laborativa i de canvi”.
“Compartim tots el mateix propòsit de millorar la salut de les persones i el seu benestar, però cal apostar per la corresponsabilitat en la formació i transformar tots els reptes en oportunitats”, va apuntar com a conclusió del debat la directora general de La Unió, Roser Fernández.
📅 Reserva’t les dates! Del 13 al 16 de maig de 2025, el Summit Internacional HELIX serà un espai clau per repensar el futur de la formació en salut.