Prospecció: pensar en global i actuar en local. En parlem a la revista INFORMA’T
Aquesta revista és una iniciativa que busca posar en valor la formació professional per a l'ocupació i destacar la tasca que es duu a terme des dels centres de formació, el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), i el mateix Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC).
Dins del marc del programa d'orientació professional "Projecta’t", adreçat a persones treballadores ocupades, la revista ha volgut destacar a les seves pàgines com Unió Consorci Formació realitza la prospecció per captar, retenir i potenciar el talent dins les organitzacions del sector salut i social.
No et perdis l'entrevista completa, que inclou les veus dels Responsables de projectes d'aprenentatge i desenvolupament d'Unió Consorci Formació: Esther, Jordi, Àngela i Glòria.
Què vol dir ser prospectora dins del sector de salut i atenció a les persones?
Ser prospectora és inherent a dissenyar i implantar processos per facilitar totes aquelles iniciatives que permetin millorar la qualificació i ocupabilitat de les professionals d’un sector. No s’entendria una línia de formació o d’orientació sense una prospecció seriosa, ajustada i en la qual es consideressin tots els interlocutors que entren en joc.
El fet de formar part de La Unió i el CSC ens facilita estar sempre en contacte directe amb els i les professionals del sector i ens permet poder conèixer, de primera mà, les necessitats del sector, tant des del punt de vista de les institucions com dels professionals. El sector de la salut i el social es caracteritzen, clarament, per incloure la formació contínua dins de l’ADN de les professions, assistencials o no, i, en aquest sentit, la prospecció s’entén com una necessitat de conèixer de manera permanent les necessitats del sector i els reptes a curt i mitjà termini que permetin formar i capacitar de manera ajustada als professionals. El sector que prospectem es caracteritza també per disposar de professionals d’alta vàlua, que actuen en moltes ocasions com a experts transmissors del coneixement establint sinergies de formació entre els diferents professionals. Aquest cicle de retroalimentació del coneixement és molt enriquidor i destacable dins el sector.
Quina vinculació teniu amb el sector de la sanitat i atenció a les persones en el qual esteu orientant?
La nostra naturalesa ens permet estar dins del sistema sanitari i conèixer-lo en profunditat. Amb gairebé 25 anys de trajectòria, la UCF sempre ha estat dins del sistema, a més la nostra vinculació amb l’ICS - l’ocupador més rellevant en sanitat a Catalunya- i amb el Departament de Salut ens facilita una vinculació estreta i directa amb el sector, sense necessitat d’intermediaris. Cal destacar els recursos que se’ns destinen des del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya per poder desplegar una oferta que arribi a tot el territori i a tots els professionals, sense diferències de categories, que ens permet una vinculació de valor afegit dins del sector, ja que tenim la capacitat de pal·liar les diferents necessitats que ens expressen i oferir programes d’orientació i de formació de gran qualitat.
En què consisteix el vostre dia a dia com a persones prospectores?
En el nostre dia a dia estem en contacte permanent amb els i les professionals de formació i recursos humans de les diferents entitats del sector. Tot i que principalment són aquests departaments amb els quals tenim més contacte, les Direccions mèdiques i d’infermeria també estan molt involucrades en el desenvolupament dels seus equips i col·laboren de forma activa. L’habitual és tenir reunions amb ells, tant de manera presencial com virtual, on, d’una banda, ells exposen les seves necessitats i reptes - associats el pla estratègic, pla de salut i necessitats més organitzatives- i nosaltres tractem d’ajustar el nostre programa d’orientació a aquestes necessitats, per tal de poder donar-los resposta.
Heu fet prospecció en altres sectors? Heu trobat diferències?
No especialment, la nostra dedicació entorn de la salut i el sector sociosanitari ens ocupa la part més gran del temps, sent el core de la nostra entitat. La realitat és que les necessitats i els recursos que es destinen no són els mateixos per a totes les àrees que engloba el sector, i cal fer una prospecció diferenciada en funció de si estem amb professionals d’àmbit hospitalari, d’atenció primària, de l’entorn sociosanitari, d’àmbit de salut mental…, ja que cada àmbit té les seves pròpies característiques, la seva realitat actual i el seu impacte en el conjunt del sector.
Quines són les principals competències que heu de tenir les persones prospectores del programa Projecta’t?
Capacitat d’escolta activa, sense dubtar-ho. S’ha d’entendre als professionals, s’ha d’escoltar les institucions i s’ha de conèixer el sector. Com deia en la resposta a la pregunta anterior, dins del sector els àmbits d’atenció marquen diferències: en l’especialització de professionals, en característiques organitzatives i de processos… i s’ha de conèixer bé aquesta realitat per poder donar una resposta àgil i adequada a aquestes necessitats. S’ha de gestionar amb eficàcia, però amb eficiència també. Visió estratègica, per poder veure a mitjà i llarg termini les necessitats i reptes del sector i poder ajudar, amb programes de formació contínua i acompanyament, als professionals que s’han d’anticipar en la seva preparació i s’han de reactualitzar de manera continuada.
Per què creus que és important involucrar directament a les empreses en la prospectiva en lloc de limitar-se a l’anàlisi d’informes sectorials existents?
Els informes sectorials són de gran utilitat en el nostre sector, així com el Pla de Salut o el Pla estratègic de qualitat i seguretat del pacient, o els Plans directors, per tal de concretar les actuacions que portem a terme. Ens ajuden a tenir una visió del marc més “macro” del sector, alhora que també ens deixen dibuixar les tendències que hi ha. Però també cal tenir en compte la realitat més “micro” que expliquen les i els professionals del sector, i conèixer el seu dia a dia des d’una visió més operativa dels professionals. Aquests són els qui coneixen de primera mà les necessitats del present, sense oblidar la mirada de futur. La prospecció no seria possible sense les institucions.
Quines són les dificultats a les quals han de fer front les empreses respecte al mercat laboral?
El sector de salut i social es troba en un moment complicat, no només com a conseqüència de la pandèmia, sinó perquè la realitat social marca de manera determinant les necessitats en matèria d’atenció i cura de la ciutadania: una població més envellida amb un alt impacte de la cronicitat, entre d’altres casuístiques, marca la necessitat de recursos i, especialment, de recursos humans.
La qualitat laboral, l’oferta d’ocupació i l’especialització dels i les professionals marca un moment caracteritzat per la falta de professionals, en general, però també per la falta d’una oferta més atractiva pel que fa a mesures de flexibilitat o d’adequació als nous temps i expectatives de les noves generacions. Resulta cada vegada més complicat cobrir llocs de treball amb torns setmanals si no és amb una compensació no només econòmica, sinó emocional i personal que compensi. És moment de fer una reflexió en profunditat de les possibilitats laborals que es poden donar des del sector, per donar resposta a les necessitats, noves característiques i expectatives dels nous professionals del sector que s’incorporaran al mercat laboral.
Quina informació recollida i analitzada a la prospecció traslladeu a les actuacions d’orientació? I com la transferiu?
Compartim setmanalment les línies d’actuació que duem a terme i les necessitats detectades en les institucions amb l’equip de persones orientadores. Conèixer el sector de primera mà ens permet treballar amb l’equip d’orientació perquè assessorin i ajudin els professionals en actiu a millorar el seu acompliment professional, orientar-los en noves possibilitats de creixement i carrera i conèixer la realitat del dia a dia i, per tant, nodrir el servei d’orientació.
Què és el que més valoren les empreses que heu visitat de les trobades prospectives?
Les empreses valoren molt l’orientació cap a la millora competencial dels professionals, sempre amb un esperit de millora de les pròpies institucions per tal de millorar també el sector. Des de la nostra posició podem ajudar, en clau de sistema, a millorar les competències i en conseqüència a millorar l’actuació en matèria d’atenció a la ciutadania dels professionals. Podem i fem networking, compartim bones pràctiques, mantenim comunitats de coneixement i compartim projectes d’èxit dins del sistema. Tal com dèiem abans, gestionant els recursos dels quals disposem amb eficàcia i eficiència. No podem oblidar l’excel·lent acollida per part dels professionals dels itineraris de formació de la convocatòria de Conforcat A Mida, que complementen perfectament el programa Projecta’t. No podríem definir-ho sinó com un programa d’èxit, que permet donar resposta a les necessitats concretes de cada institució en matèria de formació.
Quins són els perfils de les empreses que són més interessants d’entrevistar per obtenir informació sobre el sector al qual pertanyen?
Tant les grans institucions com les de caire més petit ens aporten una visió molt concreta de les seves necessitats i de les seves capacitats, permetent-nos fer un dibuix de la situació actual del sector. Cada institució coneix bé les seves pròpies necessitats dins del sistema. En el cas de l’Institut Català de la Salut, l’aliança existent ens permet, de manera privilegiada, conèixer la meitat del sistema sanitari i la seva realitat, ja que és “la gran empresa del sector salut”. No obstant això, les institucions petites i allunyades del nucli central de Barcelona també ens aporten una visió molt concreta, ajudant-nos a tenir una visió més amplia de les casuístiques que es donen en aquesta tipologia d’entitat. Escoltar aquestes institucions i conèixer la realitat polièdrica dels grans i petits, pròxims i llunyans ens permet nodrir les actuacions d’orientació que portem a terme. La nostra experiència ens diu que s’ha de pensar en global, però s’ha d’actuar en local.